Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 20 de desembre del 2011

Mission: Impossible (1996)

Quan et dediques a aquests coses del audiovisual, una de les primeres lliçons que aprens com a realitzador és que saber improvisar és part important del treball. Sobretot tenint en compte els pressupostos o les circunstàncies amb les que has de desenvolupar la tasca. És a dir, és tan important el saber fer com el saber adaptar-se.

Hi ha situacions que forcen les teues capacitats i els teus límits per a reaccionar ràpidament, com una ocasió en la que tenia que gravar una llegenda tradicional -aparició del dimoni inclosa- ambientada en segle XVII amb un actor de 18 anys, vestuari de tenda de disfresses, una garrofera situada vora una carretera i... dos hores de llum per a rodar-lo tot. Coses de treballar en productores soterrades en un garatge que fan produccions ràpides per a Canal 9...
Com a curiositat diré que ho vam aconseguir i que mai estarem suficientment agraïts a una foguera que un llaurador havia encés casualment a prop de nosaltres...

A l'hora de plantejar-se un guió, també existeix eixe procés d'adaptació quan treballes amb pressupostos ínfims. Has de tindre clar que moltes coses que penses no vas a poder rodar-les, o almenys no de la forma que t'agradaría.
Al guió d'"IRIS" hi havia una escena que em portava de cap: es desenvolupava al metro, i tot i que no passaven coses espectaculars a dins, una fugaç visita a la línia 3 de València em va fer adonar-me del espai tan limitat que hi havia.
Vaig començar a refer el story-board un fum de vegades, però seguía sense convencer-me la posada en escena: simplement, no hi havia lloc per a rodar-lo de manera digna i ni la Warner ni la Universal anaven a construïr-me un decorat a mida per la meua cara bonica.

Després de donar-li moltes voltes, se'm va encendre la llumeneta: l'acció transcorre en l'andana, mentres la protagonista seu en un banc. No canvia res, excepte el decorat, i hi ha espai de sobra per tot arreu. Bingo!!

Ara sí, podré plantar la càmera on em passe per les c... Ups! Un moment! L'andana esta plena de publicitat per totes bandes.... NO! Porca misèria!!!

dimecres, 14 de desembre del 2011

Village of the damned (1960)

blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc
blocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocblocbloc

dilluns, 12 de desembre del 2011

A Christmas Carol (1910)

En breu arriben les festes de Nadal. Eixa mena de Telecinco on passetges enmig de llums de colors, personatges extravagants que no sols trobar-te la resta de l'any i sopars on rendeixes comptes sobre la teua vida davant de la teua família.
Una particularitat d'aquesta època de l'any, per motius circumstancials, és que el fred hiberna les paraules. Les segresta i dificulta la seua utilització congelant-les fins que la propera arribada del bon temps et permet fer-les servir de nou amb propietat.

Enguany no és diferent: el fred continua dificultant-me la expressió i em fa entrar en un estat letàrgic que sols s'ha vist trencat per la incontrolable influència que determinats somnis tenen sobre nosaltres, quan et trobes desarmat i fora de joc per unes hores. Les portes queden obertes de bat a bat i admeten qualsevol intromissió inesperada.

El primer fantasma se'm va apareixer fent una migdiada, mentres la calor de Juny començava a fer-se notar sense pietat durant la meua estància a Almería. Una esperpèntica història de cotxes que no anaven enlloc, on anava i tornava sense punt de partida ni destí, i on ella, el més recent dels fantasmes, em contava massa coses sobre mí i em feia despertar empapat, buscant un paper on tractar de ficar ordre sobre tot el que havia cregut entendre entre viatge i viatge. Encara era massa aviat.

Anit  tot començava en una parada d'autobús. Esperava l'arribada del número 72 en una ciutat desconeguda amb un amic que desapareixía darrere del cartell d'un festival, mentres les meues sabates pudien i es desfeien per desgat. Un instant després em trobava a una casa alïena i feia aparició el segon fantasma. Aquest era més antic, em coneixia molt bé i parlava amb altra gent seguda a la taula del menjador. Jo mantenía una conversa insubstancial amb un desconegut, quan de sobte, ella em va clavar els seus ullals negres i em va fer compendre tantíssimes coses en un instant, que per a sobreviure al moment no vaig tindre més remei que despertar.

M'he alçat ràpidament del llit, desconcertat, i mentres centenars de paraules caien congelades pel corredor, m'he acostat al bany. Al rentar-me la cara i fixar la mirada en l'espill he vist el tercer fantasma.

El més desconegut de tots...

dissabte, 10 de desembre del 2011

Start the revolution without me (1970)

Sempre resulta difícil presentar-se o iniciar qualsevol activitat virtual. I tot i no ser completament neòfit en el tema bloc, he dubtat moltíssim abans d'iniciar aquesta pàgina. Tinc sentiments enfrontats amb l'exhibicionisme virtual.

Em trobe en un moment de canvis importants a nivell personal, vivint-ho com un entreacte entre diferents etapes, mentres continue veient cinema quasi a diari, i preparant nous projectes cinematogràfics i musicals amb els que intentaré retrobar-me a 24fps o a 192Kbps.

En qualsevol cas, aquest bloc serà una emprenta més dels canvis que comencen.

Benvinguts. En un moment us prepare el càtering...