Una particularitat d'aquesta època de l'any, per motius circumstancials, és que el fred hiberna les paraules. Les segresta i dificulta la seua utilització congelant-les fins que la propera arribada del bon temps et permet fer-les servir de nou amb propietat.
Enguany no és diferent: el fred continua dificultant-me la expressió i em fa entrar en un estat letàrgic que sols s'ha vist trencat per la incontrolable influència que determinats somnis tenen sobre nosaltres, quan et trobes desarmat i fora de joc per unes hores. Les portes queden obertes de bat a bat i admeten qualsevol intromissió inesperada.
El primer fantasma se'm va apareixer fent una migdiada, mentres la calor de Juny començava a fer-se notar sense pietat durant la meua estància a Almería. Una esperpèntica història de cotxes que no anaven enlloc, on anava i tornava sense punt de partida ni destí, i on ella, el més recent dels fantasmes, em contava massa coses sobre mí i em feia despertar empapat, buscant un paper on tractar de ficar ordre sobre tot el que havia cregut entendre entre viatge i viatge. Encara era massa aviat.
Anit tot començava en una parada d'autobús. Esperava l'arribada del número 72 en una ciutat desconeguda amb un amic que desapareixía darrere del cartell d'un festival, mentres les meues sabates pudien i es desfeien per desgat. Un instant després em trobava a una casa alïena i feia aparició el segon fantasma. Aquest era més antic, em coneixia molt bé i parlava amb altra gent seguda a la taula del menjador. Jo mantenía una conversa insubstancial amb un desconegut, quan de sobte, ella em va clavar els seus ullals negres i em va fer compendre tantíssimes coses en un instant, que per a sobreviure al moment no vaig tindre més remei que despertar.
M'he alçat ràpidament del llit, desconcertat, i mentres centenars de paraules caien congelades pel corredor, m'he acostat al bany. Al rentar-me la cara i fixar la mirada en l'espill he vist el tercer fantasma.
El més desconegut de tots...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada