Hi ha situacions que forcen les teues capacitats i els teus límits per a reaccionar ràpidament, com una ocasió en la que tenia que gravar una llegenda tradicional -aparició del dimoni inclosa- ambientada en segle XVII amb un actor de 18 anys, vestuari de tenda de disfresses, una garrofera situada vora una carretera i... dos hores de llum per a rodar-lo tot. Coses de treballar en productores soterrades en un garatge que fan produccions ràpides per a Canal 9...
Com a curiositat diré que ho vam aconseguir i que mai estarem suficientment agraïts a una foguera que un llaurador havia encés casualment a prop de nosaltres...
A l'hora de plantejar-se un guió, també existeix eixe procés d'adaptació quan treballes amb pressupostos ínfims. Has de tindre clar que moltes coses que penses no vas a poder rodar-les, o almenys no de la forma que t'agradaría.
Al guió d'"IRIS" hi havia una escena que em portava de cap: es desenvolupava al metro, i tot i que no passaven coses espectaculars a dins, una fugaç visita a la línia 3 de València em va fer adonar-me del espai tan limitat que hi havia.
Vaig començar a refer el story-board un fum de vegades, però seguía sense convencer-me la posada en escena: simplement, no hi havia lloc per a rodar-lo de manera digna i ni la Warner ni la Universal anaven a construïr-me un decorat a mida per la meua cara bonica.
Després de donar-li moltes voltes, se'm va encendre la llumeneta: l'acció transcorre en l'andana, mentres la protagonista seu en un banc. No canvia res, excepte el decorat, i hi ha espai de sobra per tot arreu. Bingo!!
Ara sí, podré plantar la càmera on em passe per les c... Ups! Un moment! L'andana esta plena de publicitat per totes bandes.... NO! Porca misèria!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada